SESSIÓ PRÀCTICA 6 (12-11-12)

La sessió pràctica, corresponent al dilluns 12 de novembre, estava relacionada amb l'expressió corporal. Dir que esta sol ser desconeguda per moltes persones, per la qual cosa la seua realització no sol ser freqüent en moltes classes d'educació física.

A manera d'introduir-la, Enric va dibuixar en la pissarra 5 seqüències que havien de reproduir-se, al principi, per mitjà de la veu. Una vegada practicada cada seqüència, ens ajuntem en 5 grups i en cada un d'ells, a més d'usar la veu, els components havien d'inventar-se uns moviments en relació als passatges que havia que interpretar. Després, es van ajuntar diversos grups per a repetir l'exercici simultàniament. Destacar que gràcies a la realització d'estos exercicis, van començar a desaparéixer les rialles i la vergonya del principi i la gent va començar a sentir-se més còmoda.

Seguit d'açò, individualment comencem a escriure els nostres noms, cada vegada més grans, per tot l'espai i intercanviant les parts del cos amb què escriure. Després, passaríem a realitzar l'exercici per parelles.

Més tard, i també per parelles, representem accions quotidianes que, després, havia que exagerar. Una vegada apreses, ens ajuntàvem en grups de 4 ensenyant cada una de les accions dels distints membres per a, posteriorment, representar-les davant de tota la classe.

         

La segona activitat, consistia en la manipulació d'un globus que havíem de controlar amb totes les parts del cos. Per a això, vam fer diferents activitats: intentar que no caiguera a terra, intercanviant-ho amb els companys i inclús “robant-los” a la gent. Després, les realitzem per parelles on no havia que perdre el  contacte visual amb el company.

Una vegada acabada, seguim amb la manipulació de globus, però esta vegada, este era imaginari. Realitzem ací, per grups de 3 o 4 persones, el joc de l'espill repetint els moviments que feia cada un dels integrants del mateix. A continuació, la meitat de la classe realitzava estos exercicis mentres l'altra els observava, i al revés. Destacar que, durant l'observació i si no haguérem sabut que “manipulaven un globus”, pareixia que no eren mers moviments espontanis sinó una coreografia elaborada.

 La “volta a la calma” consistia en un passeig dirigit per un company, podent-se tancar els ulls. D'esta parella, passàvem a un grup més gran fins que acabem agafats tots. Així, al so de la música, tots units anàrem unificant el ritme de manera inconscient.

Finalitzar dient que ens ha paregut atraient la seqüència d'exercicis d'expressió corporal. Considerem que ha sigut molt útil la manipulació del globus, primerament, per a després poder treballar amb ell de manera imaginari. Així, també, destacar que veiem un bon al·licient la utilització de la música a l'hora de realitzar els exercicis.

FÚTBOL: ¿NEGOCIO O DEPORTE?

                El mes pasado, la selección española sufrió un apagón televisivo ya que ninguna cadena optó por pagar el alto precio que suponía emitir el partido. La empresa alemana Sportfive pedía 1,4 millones de euros, un coste demasiado elevado para un partido de fútbol. Este hecho no se produjo porque el partido no resultara atractivo o fuera a tener pocos espectadores ya que se trataba de un partido de clasificación para el Mundial de Brasil en 2013. Además, tratándose de la actual selección española, bicampeona de Europa y campeona del mundo, los millones de espectadores estaban más que asegurados. Sin embargo, no es la primera vez que esto sucede ya que en el partido de España contra Georgia estuvo a punto de suceder lo mismo.

            Por otro lado, a parte de las cifras millonarias que se pagan por emitir un partido, se encuentran otras como el negocio llamado “fichajes”. El más caro de la historia ha sido el traspaso de Cristiano Ronaldo del Manchester United al Real Madrid, que alcanzó los 96 millones de euros. Para poder pagar tal cantidad el club necesita generar ingresos muy elevados. Estos se consiguen mediante la publicidad o las entradas al campo. A modo de ejemplo, para ver en el campo un partido del Madrid-Barça las entradas no bajan de los 300€ y alcanzan fácilmente los 2500€ por situarse en la tribuna. A pesar de encontrarnos en España, un país muy afectado por la crisis, los campos suelen alcanzar su aforo máximo en la mayoría de los partidos con gran atractivo.

            Asimismo, los clubes establecen contratos con empresas de todo tipo que financien al club. A cambio, en las camisetas de los jugadores aparece el nombre de dicha empresa, por ejemplo, en las camisetas del Atlético de Madrid aparece en letras claras “Kia”, una conocida empresa de coches.

            Llegados a este punto, se plantean una serie de cuestiones muy interesantes: ¿Por qué se paga tanto por emitir un partido de fútbol  ¿Cómo se ha llegado a alcanzar estas cifras millonarias? ¿Hasta que punto estos fichajes son puramente deportivos? ¿Qué negocio se esconde detrás del fútbol? 

SESSIÓ PRÀCTICA 5 (5-11-12)

     La sessió pràctica ha estat centrada en relacionar l’activitat física i l’esport amb la salut , l'objectiu de la qual és assabentar-se de certs hàbits com són per exemple  controlar la freqüència cardíaca i establir-ne els propis límits de realització d’una activitat. 

    Per a portar-ho a la pràctica, s’ha plantejat treballar mitjançant un circuit. Però, primerament, es realitzà un escalfament previ per tal d’evitar lesions i començar a augmentar les pulsacions. En la part principal, el circuit, la classe s’ha dividit en grups d’unes 6 o 7 persones que ocupaven un lloc fixe al gimnàs. Al mig d’aquests es trobaven una sèrie de targetes que indicaven els exercicis que es devien realitzar. Hi havia de dos tipus: verdes (de menor intensitat) i roges (major intensitat). D’aquest mode, cada grup s’apropava a per les targetes i elegia aquelles que es trobaven dintre de les seues capacitats. Per a fer-ho més dinàmic, els exercicis s’acompanyen amb música i cada vegada que pare la música cal canviar de targetes. Al finalitzar el circuit, cadascú es prengué les pulsacions i el professor explicà certs aspectes sobre aquest tema

   En segon lloc es realitzà un joc competitiu d’un grup contra un altre. Aquest joc consistia en que el grup havia de passar-se el baló comptant en veu alta cada passe fins a 10 ( que equival a 1 punt). L’altre equip havia de furtar-los la pilota per a aconseguir el mateix objectiu. Si el baló caía a terra, es començava a comptar de zero.

    En aquest joc ha sigut molt interessant veure com en un principi els alumnes jugaven inconscientment però després en veure que el grup contrari aconseguia punts , els alumnes començaven a utilitzar tàctiques ( ja que ho veien oportú, però ningú els ho havia dit ni explicat) del “ marcatge i desmarcatge”. Això ens sona, no? Doncs si, aquest és un bon joc per a la comprensió dels jocs esportius (Devís i Peiró).

   Un altre aspecte interessant en aquest joc es que la participació des components de cada grup no era 100% completa. En una classe de primària es podria posar certes normes, com son per exemple “ que tots han de tocar la pilota per aconseguir el punt” o “ reduir els grups “. També cal destacar la forma en que el professor ha triat els grups “ pel color de la roba”. Aquesta forma és moltes vegades una via ràpida per a la realització de grups.

   L’última activitat pràctica abans de la relaxació ha sigut un joc d’invasió : “ Colpball”. Aquest consistia en que cada grup havia de marcar punt intentant passar el baló per els cons . Els jugadors sols podien pegar-li al baló amb la mà , sense agarrar-lo amb les mans ni pegar-li amb el peu.

   En aquest últim joc podem destacar que a més de ser molt motivant i divertit , fomenta molt la participació de tothom degut al seu poc requeriment tècnic.

   Per últim férem una activitat de relaxació dels músculs per parelles. La realització d’aquest tipus d’activitat és molt important després de fer esports els quals requereixen un gran nivell muscular. I sense oblidar-nos, també em de donar la mateixa importància a l’escalfament ( “ el abans” i “ el després”), ja que amb els músculs no es juga, que amb qualsevol activitat mal feta o mancada d’escalfament o relaxació es pot produir qualsevol rotura etc. Aquest aspecte és un dels molts objectius que persegueix aquest  tipus de bloc temàtic “ l’activitat física i la salut”.

SESSIÓ PRÀCTICA 4 (31-10-12)

   Aquesta sessió la inclouríem dins del Bloc temàtic 2 “Habilitats motrius”. Determinadament s’ha treballat el manejament d’objectes i també la coordinació i la cooperació. És una classe molt motivant per als alumnes on tan sols utilitzem pilotes i matalassos.

   La sessió ha començat amb el treball de les habilitats ull-mà amb parelles, com per exemple : passar la pilota amb les mans. D’una manera progressiva les activitats eren més complicades, implicaven més coordinació. Després hem passat a treballar les hablilitats ull-peu, igualment d’una manera progressiva i igualment en parelles. És clar, que hem començat per les habilitats ull-mà, ja que aquestes són més bàsiques i fàcils per tothom. S’ha pogut veure perfectament com els nostres companys/es tenien més dificultat i menys control en les habilitats ull-peu, no obstant s’ha vist un millorament d’aquestes habilitats al llarg de les activitats. Un exemple d’aquestes últimes activitats és: amb un matalàs que separa a la parella, passar la pilota a ésta alçant la pilota de enterra amb el peu , amb la condició que toque el matalàs. Hi havia companys/es que controlaven molt amb el peu. La proposta que ens va fer Enric, és que en una classe de primària, si passés això el que s’hauria de fer és posar-los més condicions, com per exemple “ sense que la pilota pegue un bot”.

   La segona part de la sessió ha sigut agafar en parelles el matalàs i portar la pilota al damunt sense que caiga a terra i com abans, cada vegada amb més condicions i amb més variació de l’activitat ( com canviar la pilota amb altres parelles etc). Amb aquestes activitats es fomenta la cooperació, ja que l’activitat s’aconsegueix si els dos components de la parella contribueixen completament, si un falla , l’altre també. Les últimes activitats han sigut amb grups més amplis. Una de les activitats era semblant a una cursa, i ocupàvem l’espai d’una forma que encara que l’activitat no era competitiva ho afavoria , es a dir, sense que el professor diguera “ a veure qui és el guanyador”, nosaltres ens sentíem motivats per a que el nostre grup guanyara.

   És molt important allò esmentat anteriorment, ja que així vegem com qualsevol aspecte tant simple com és l’espai pot determinar les finalitats de les activitats.

   L’activitat final d’aquesta sessió ( l’activitat de major dificultat) ha consistit en la cooperació de tota la classe on de dos en dos es sostenia un matalàs, i tots formant un cercle havíem de conduir la pilota sense que tocara a terra, i cada vegada amb més pilotes. Comprovat està, que una activitat tan atractiva com aquesta, ha produït una gran concentració per part dels alumnes ( ja que si algú fallava, fallaven tots, d’això consisteix la cooperació), i un gran moment per gaudir.

PRÀCTICA 6

Açí teniu l'enllaç de la Pràctica 6.

https://docs.google.com/open?id=0B0n3II9FmxQuMzFXdXV0LV9DdEk

POLÉMICA MUERTE DE UNA CORREDORA

El triatleta Josef Ajram, contesto al columnista Salvador Sostres por una de sus publicaciones (http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/guantanamo/2012/10/01/desperdiciar-la-vida.html), lo que continuó la polémica que este último había iniciado sobre el tema de la salud y el deporte ejemplificando su opinión con la muerte de la corredora Teresa Farriol.

El columnista expone en su publicación su total desagrado con el tipo de pruebas como en la que Teresa falleció, dando algunos argumentos como:

“Organizar salvajadas como las del Cavalls del Vent con la complicidad silenciosa de tanta gente, dice muy poco de nuestra Humanidad y de nuestra sensatez. Es espantoso y deprimente vivir entre bárbaros tan dispuestos a acabar con todo: empezando por la misma vida, poniéndola tan grotescamente en riesgo.”

A lo que el triatleta respondió con frases como esta (http://www.josefajram.es/wp/tenemos-lo-que-nos-merecemos-respuesta-al-articulo-de-sostres-sin-senor/):

"Si uno de mis trabajadores dijera esta frase se iría a la calle inmediatamente, pues me demuestra que no tiene ningún espíritu de superación profesional.”

Haciendo ver que él está a favor con este tipo de competiciones considerándolas de superación profesional y, con otros muchos comentarios, quiere o trata de que se plantee lo que dice y con acusaciones que piensa que no son del todo ciertas, o que no todo el mundo piensa de igual forma y que por ello, no se debe atacar de esa manera, aunque en mi opinión, con las frases leídas de la respuesta de Ajram, él también lo podría haber dicho de mejores maneras. 

Fuente: http://tuitformacion.com/2012/10/la-muerte-de-una-corredora-enfrenta-a-sostres-y-josef-ajram/


Pero, después de leer la columna de Sostres, la respuesta en el blog de Ajram y el artículo que relaciona ambas publicaciones, ¿quién creéis que tiene razón?, ¿deberían estar permitidas este tipo de pruebas?, ¿fue problema del esfuerzo de la carrera u otra causa la que hizo que Teresa falleciera?...

Compañeras, estáis invitadas a contestar estas y/u otras cuestiones que se os ocurran sobre este tema.

Esperamos que os parezca tan interesante como a nosotros y que os sirva para plantearos y reflexionar ciertos aspectos del deporte.