Páginas

lunes, 19 de noviembre de 2012

SESSIÓ PRÀCTICA 6 (12-11-12)

La sessió pràctica, corresponent al dilluns 12 de novembre, estava relacionada amb l'expressió corporal. Dir que esta sol ser desconeguda per moltes persones, per la qual cosa la seua realització no sol ser freqüent en moltes classes d'educació física.

A manera d'introduir-la, Enric va dibuixar en la pissarra 5 seqüències que havien de reproduir-se, al principi, per mitjà de la veu. Una vegada practicada cada seqüència, ens ajuntem en 5 grups i en cada un d'ells, a més d'usar la veu, els components havien d'inventar-se uns moviments en relació als passatges que havia que interpretar. Després, es van ajuntar diversos grups per a repetir l'exercici simultàniament. Destacar que gràcies a la realització d'estos exercicis, van començar a desaparéixer les rialles i la vergonya del principi i la gent va començar a sentir-se més còmoda.

Seguit d'açò, individualment comencem a escriure els nostres noms, cada vegada més grans, per tot l'espai i intercanviant les parts del cos amb què escriure. Després, passaríem a realitzar l'exercici per parelles.

Més tard, i també per parelles, representem accions quotidianes que, després, havia que exagerar. Una vegada apreses, ens ajuntàvem en grups de 4 ensenyant cada una de les accions dels distints membres per a, posteriorment, representar-les davant de tota la classe.

         
La segona activitat, consistia en la manipulació d'un globus que havíem de controlar amb totes les parts del cos. Per a això, vam fer diferents activitats: intentar que no caiguera a terra, intercanviant-ho amb els companys i inclús “robant-los” a la gent. Després, les realitzem per parelles on no havia que perdre el  contacte visual amb el company.

Una vegada acabada, seguim amb la manipulació de globus, però esta vegada, este era imaginari. Realitzem ací, per grups de 3 o 4 persones, el joc de l'espill repetint els moviments que feia cada un dels integrants del mateix. A continuació, la meitat de la classe realitzava estos exercicis mentres l'altra els observava, i al revés. Destacar que, durant l'observació i si no haguérem sabut que “manipulaven un globus”, pareixia que no eren mers moviments espontanis sinó una coreografia elaborada.

 La “volta a la calma” consistia en un passeig dirigit per un company, podent-se tancar els ulls. D'esta parella, passàvem a un grup més gran fins que acabem agafats tots. Així, al so de la música, tots units anàrem unificant el ritme de manera inconscient.

Finalitzar dient que ens ha paregut atraient la seqüència d'exercicis d'expressió corporal. Considerem que ha sigut molt útil la manipulació del globus, primerament, per a després poder treballar amb ell de manera imaginari. Així, també, destacar que veiem un bon al·licient la utilització de la música a l'hora de realitzar els exercicis.

No hay comentarios:

Publicar un comentario