La sessió pràctica, corresponent al dilluns
12 de novembre, estava relacionada amb l'expressió corporal. Dir que esta
sol ser desconeguda per moltes persones, per la qual cosa la seua realització
no sol ser freqüent en moltes classes d'educació física.
A manera d'introduir-la,
Enric va dibuixar en la pissarra 5 seqüències que havien de
reproduir-se, al principi, per mitjà de la veu. Una vegada practicada cada
seqüència, ens ajuntem en 5 grups i en cada un d'ells, a més d'usar la veu, els
components havien d'inventar-se uns moviments en relació als passatges que
havia que interpretar. Després, es van ajuntar diversos grups per a repetir
l'exercici simultàniament. Destacar que gràcies a la realització d'estos
exercicis, van començar a desaparéixer les rialles i la vergonya del principi i
la gent va començar a sentir-se més còmoda.
Seguit d'açò, individualment comencem a
escriure els nostres noms, cada vegada més grans, per tot l'espai i
intercanviant les parts del cos amb què escriure. Després, passaríem a
realitzar l'exercici per parelles.
Més
tard, i també per parelles, representem accions quotidianes que,
després, havia que exagerar. Una vegada apreses, ens ajuntàvem en grups de 4
ensenyant cada una de les accions dels distints membres per a, posteriorment,
representar-les davant de tota la classe.
La
segona activitat, consistia en la manipulació d'un globus que havíem de
controlar amb totes les parts del cos. Per a això, vam fer diferents
activitats: intentar que no caiguera a terra, intercanviant-ho amb els companys
i inclús “robant-los” a la gent. Després, les realitzem per parelles on no
havia que perdre el contacte visual amb
el company.
Una
vegada acabada, seguim amb la manipulació de globus, però esta vegada, este era
imaginari. Realitzem ací, per grups de 3 o 4 persones, el joc de
l'espill repetint els moviments que feia cada un dels integrants del mateix. A
continuació, la meitat de la classe realitzava estos exercicis mentres l'altra
els observava, i al revés. Destacar que, durant l'observació i si no haguérem
sabut que “manipulaven un globus”, pareixia que no eren mers moviments
espontanis sinó una coreografia elaborada.
La “volta
a la calma” consistia en un passeig dirigit per un company, podent-se
tancar els ulls. D'esta parella, passàvem a un grup més gran fins que acabem
agafats tots. Així, al so de la música, tots units anàrem unificant el ritme de
manera inconscient.
Finalitzar
dient que ens ha paregut atraient la seqüència d'exercicis d'expressió
corporal. Considerem que ha sigut molt útil la manipulació del globus,
primerament, per a després poder treballar amb ell de manera imaginari. Així,
també, destacar que veiem un bon al·licient la utilització de la música a
l'hora de realitzar els exercicis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario