SESSIÓ PRÀCTICA 4 (31-10-12)

   Aquesta sessió la inclouríem dins del Bloc temàtic 2 “Habilitats motrius”. Determinadament s’ha treballat el manejament d’objectes i també la coordinació i la cooperació. És una classe molt motivant per als alumnes on tan sols utilitzem pilotes i matalassos.

   La sessió ha començat amb el treball de les habilitats ull-mà amb parelles, com per exemple : passar la pilota amb les mans. D’una manera progressiva les activitats eren més complicades, implicaven més coordinació. Després hem passat a treballar les hablilitats ull-peu, igualment d’una manera progressiva i igualment en parelles. És clar, que hem començat per les habilitats ull-mà, ja que aquestes són més bàsiques i fàcils per tothom. S’ha pogut veure perfectament com els nostres companys/es tenien més dificultat i menys control en les habilitats ull-peu, no obstant s’ha vist un millorament d’aquestes habilitats al llarg de les activitats. Un exemple d’aquestes últimes activitats és: amb un matalàs que separa a la parella, passar la pilota a ésta alçant la pilota de enterra amb el peu , amb la condició que toque el matalàs. Hi havia companys/es que controlaven molt amb el peu. La proposta que ens va fer Enric, és que en una classe de primària, si passés això el que s’hauria de fer és posar-los més condicions, com per exemple “ sense que la pilota pegue un bot”.

   La segona part de la sessió ha sigut agafar en parelles el matalàs i portar la pilota al damunt sense que caiga a terra i com abans, cada vegada amb més condicions i amb més variació de l’activitat ( com canviar la pilota amb altres parelles etc). Amb aquestes activitats es fomenta la cooperació, ja que l’activitat s’aconsegueix si els dos components de la parella contribueixen completament, si un falla , l’altre també. Les últimes activitats han sigut amb grups més amplis. Una de les activitats era semblant a una cursa, i ocupàvem l’espai d’una forma que encara que l’activitat no era competitiva ho afavoria , es a dir, sense que el professor diguera “ a veure qui és el guanyador”, nosaltres ens sentíem motivats per a que el nostre grup guanyara.

   És molt important allò esmentat anteriorment, ja que així vegem com qualsevol aspecte tant simple com és l’espai pot determinar les finalitats de les activitats.

   L’activitat final d’aquesta sessió ( l’activitat de major dificultat) ha consistit en la cooperació de tota la classe on de dos en dos es sostenia un matalàs, i tots formant un cercle havíem de conduir la pilota sense que tocara a terra, i cada vegada amb més pilotes. Comprovat està, que una activitat tan atractiva com aquesta, ha produït una gran concentració per part dels alumnes ( ja que si algú fallava, fallaven tots, d’això consisteix la cooperació), i un gran moment per gaudir.