PRÀCTICA 5

Aci teniu l'enllaç de la pràctica 5.

https://docs.google.com/document/d/1LwnSu_jn-dEwHbHtpQRCaXlV1TnVRZtQUesECgcpiz4/edit

KEN ROBINSON :” L’educació mata la creativitat”

“Se nos escapa por todas partes, desconoce la mayor parte de nuestras reglas y rompe todas nuestras medidas. A nuestra derecha está muy por encima de nuestro pensamiento; a nuestra izquierda le susurra al sentimiento. A cada instante parece que se equivoca, lo mismo en el mundo de las primeras sensaciones que en el de las últimas percepciones.
Es una idea que asombra e inquieta siempre, cuanto más se la interroga más se oculta, cuanto más nos acercamos, se aleja cada vez más. Apenas se nombra un principio, le asalta innumerables excepciones.
Porque solo la admiración que despierta está de parte de los admirables”

   Mirant vídeos sobre educació m’he trobat un que m’ha impressionat moltísim. Aquest està protagonitzat per un autor que admiro molt, Ken Robinson. En el vídeo podem veure com l’autor planteja en una conferència la necessitat de crear un sistema educatiu que nodreixi la creativitat, ja que segons ell les escoles la maten.

   En primer lloc, per a qui no conegui a Ken, cal informar que aquest és un educador, doctor i escriptor britànic que es fixa en la creativitat, la qualitat de la ensenyança, la innovació i els recursos humans. És un gran crític ( com veurem en el vídeo), i allò que fa que l’entenguem tant bé és la seua forma de transmetre la seua opinió i coneixements força entretinguda i graciosa. Per aquestes raons és un vídeo que us recomane, que sé que us agradarà!

   En segon lloc vaig a comentar i reflexionar sobre e contingut del vídeo.

   Com sabem, els xiquets són una gran font de creativitat. Però com afecta l’educació a aquesta?Doncs, els docents i el sistema en general la desaprofita.

   Els xiquets no tenen por a enganyar-se i això és el que els ajuda a ser creatius. Com ens diu Robinson “ si no estás abierto a equivocarte nunca se te va a ocurrir algo original...y cuando los niños llegan a ser adultos, la mayoría han perdido esa capacidad, tienen miedo a equivocarse” . Aquest ho recolza amb una cita de Picasso “los niños nacen artistas, el problema es seguir siendo artistas al crecer”. I és aquesta pèrdua de creativitat en els xiquets quan creixen el què li preocupa a Robinson. I segons ell, aquest fet es causat per el sistema educatiu. Posa com a exemple una xiqueta que no podia concentrar-se a l'escola i sa mare volia medicar-la ja que pensava que tenia algun problema , mentre que en realitat necessitava fer dansa, i quan el metge li ho va dir, va portar a la filla a l'acadèmia i aquesta va arribar a ser famosa i multi-millonària. Per sort, va poder desenvolupar el seu talent.

   Tot això es pot analitzar des de temps anteriors, on el Sistema Educatiu va nàixer per a omplir les necessitats de la industrialització. La Jerarquia del Sistema Educatiu es basava en:

1. Les matèries més útils per al treball són més importants. Cosa que estava molt allunyat del xiquet. Per exemple, a una xiqueta que li agrada ballar, doncs li deien “ no vas a treballar fent això, et moriràs de fam” ( la típica frase).
2. L’habilitat acadèmica que ha arribat a dominar la nostra visió de la intel·ligència. Perquè les universitats van designar el sistema a la seua imatge. I amb això podem dir que tota l’educació pública és un procés d’admissió universitària. Les conseqüències d’això són que persones brillants i talentoses amb certes coses pensen que no ho són.

Robinson compara la sobreexplotació que fem de la terra per buscar un recurs amb el S.I que explota la nostra ment per a un futur que no ens va a servir com a persones.

   Per tant, com a conclusió, Robinson ens diu que hem de repensar els principis fonamentals de l’educació en la que estem i usar la imaginació d’una manera intel·ligent per a evitar alguns dels escenaris esmentats i fixar-nos en les nostres capacitats creatives, que son les que realment tenen valor. Aleshores, feina del docent és educar l’ésser complet dels xiquets per a que puguen enfrontar el futur.

   Tot això ho podem relacionar amb l’EF, ja que com vam comentar en l’última classe, la creativitat és molt important i molt més eficaç per a la nostra persona. Com ja sabem  hi ha diversos estils d’ensenyança en ‘EF:

   A classe vam diferenciar , com a exemple, les sessions de dansa clàssica amb les de dansa contemporània, on en aquesta última predominava la creativitat. I vam debatre els aspectes positius que tenia la creativitat, i aquests no estan molt allunyats de les teories de Robinson. Per tant, com a resum d’aquest apartat, si parlem d’EF amb el plantejament de Ken, diríem que aquest opta per un estil d’ensenyança creativa i una sobrevaloració i importància a l’educació integral del xiquet.

   Doncs espere que us haja agradat aquesta entrada i que hagueu captat aquesta forma de veure l’educació. Ja us dic, aquest vídeo no te cap desperdici! J

JOCS COOPERATIUS

JOC 1. EL JOC DE LES FORMES

Aquest és un bon joc per a un lloc ample, com el pati de l’escola o un descampat. A les "formes" pot jugar-se hores i és més entretingut quan més siguin.
Aquest joc consisteix en: tots els jugadors formen un sol equip que en un conjunt ha de construir alguna cosa en comú: una lletra, un nombre, una paraula, un animal, una figura, etc. Si el nombre de participants ho permet es tracta de construir aquesta forma entre tots. Es pot realitzar sobre el sòl. A mesura que adquirim pràctica podem proposar forma amb volums, amb els participants de peu, asseguts o uns damunt dels altres.
Un exemple fàcil: si som quatre, podem formar el número 77 sense grans dificultats.
Usant amb imaginació braços i cames es poden representar formes difícils. Si disposem d'un lloc elevat podem fotografiar les formes i també obtenir bons retrats de grup que ens serviran al professorat per realitzar la reflexió o també com a record. 

JOC 2. CÈRCOLS MUSICALS

El joc consisteix en no eixir-se’n del cèrcol i intentar que el major nombre de participants entren dins d'un mateix. El seu objectiu és introduir la idea de cooperació, mitjançant la coordinació de moviments.

El joc consistix en; primer es formen grups de 10. Per començar a jugar els participants s'agruparan per parelles, col·locant-se cadascuna d'elles dins d'un cèrcol. Cada membre del grup subjecta una part del cèrcol i, mentre sona la música, balla per l'habitació mantenint-se dins d’ell. Cada vegada que la música deixa de sentir-se, els jugadors de dos cèrcols diferents formaran equip, col·locant-se junts a l'interior dels matixos (un damunt de l'un altre funcionen com un solament).
El joc continua fins que la major nombre possible de participants estiguin dins de l'únic cèrcol. És important que existeixi una coordinació de moviments entre les persones que estan dins d'un mateix cèrcol a l'hora de moure's, no només per la idea de cooperació sinó pel domini del propi cos.
El joc el podem variar per exemple: mantenir els cèrcols quiets en el sòl: Els participants ballen al voltant d'ells, botant dins quan la música para. Abans que la música comence a sonar s'eliminarà un  i tots els jugadors col·laboraran perquè almenys una part de cadascun d'ells estiga dins dels cèrcols que queden.
Es pot jugar també amb cadires: Es comença amb tantes cadires com a persones. Les cadires estaran disposades en cercle i la gent correrà al voltant. A cada silenci musical s'aniran retirant cadires, intentant aconseguir acabar tot el grup assegut en una sola cadira és paregut al joc de les cadires però amb la cooperació.

JOC 3. APAGAFOCS

Per aquest joc, formarem dos grups o quatre, segons el nombre d’alumnes en la classe. Es marca un camp al terra d’uns 5x5 metres i dins d’ell es col·loquen per separat uns cèrcols al terra. Com organitzem el joc? De cinc a vuit persones es col·locaran dins dels cèrcols i els altres, també de cinc a vuit persones fora. Els de dins dels cercles tenen una pilota que és l’aigua i han d’intentar apagar al foc que són els alumnes de fora que entren dins del quadre i corren per no ser tocats. Els de dins han de tirar des del cèrcol i s’han de passar la pilota.

Per fer el joc més emocionant i ací entra el component competitiu es pot cronometrar a ambdós equips per veure qui empre menys temps per apagar el foc.

JOC. 4  EL DRAC

Es dividix la classe en grups de vuit o deu persones. Aquestes persones s’agafen per la cintura i formen un drac. El “cap” del drac, és a dir, el primer de la filera, ha d’intentar tocar la “cua” de l’animal, és a dir, l’últim company. El “cos”, que correspon a la resta de nens que hi ha al mig, ha d’ajudar la cua a escapar. La dificultat del joc és que no es pot desfer el drac.

WEBS INTERESANTS

http://perso.wanadoo.es/mjfpola/

En aquesta trobem diferents pàgines web on podem trobar informació sobre diferents aspectes de l'Educació Física.

http://www.telefonica.net/web2/eldiabolo/

A aquesta web que es personal d'una professora d'Educació Física podem trobar recursos per a les classes d'aquesta assignatura. Però també, per a fomentar l'esport fora de l'escola trobem sugerències de rutes en bicicleta o senderisme. I no només açò, també pàgines relacionades amb aquest món, noticies de premsa...

http://www.sportaqus.com/

Aquesta web és d'un col·legi però ens pot donar idees sobre com podem fer sessions d'Educació Física i com podem apropar-la als alumnes, per això està prou completa ja que té diferents apartats segons qui ho llija, és a dir, segons sigam alumnes, professors, pares...

http://www.efprimaria.com/

Es una pàgina personal d'un professor d'aquesta matèria on recopila informació sobre l'esport i  l'educació Física.

http://www.scoop.it/t/sitios-web-de-docentes-de-educacion-fisica

L'intenció d'aquest lloc es juntar les pàgines personals, portals i blogs dels docents d'Educació Física.

http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/EDUFISICA/document/principal.htm

Ací es poden trobar jocs, esports... però també enllaços a periòdics, federacions...

http://centros2.pntic.mec.es/cp.andres.manjon1/enlaces.htm

Ací hi han diversos enllaços a pàgines webs relacionades amb l'Educació Física i els esports.

http://www.didacticaeducfisica.com.ar/index.html

Podem trobar ací, aspectes de l'Educació Física a l'ensenyança primària.

http://www.terra.es/personal2/lopeznoss/

Dins d'aquesta pàgina trobem jocs i recursos educatius, documents, imagens...

http://www.telefonica.net/web2/efjuancarlos/

Es una web personal on l'autor reflexiona sobre alguns temes interesants relacionats amb aquesta assignatura com per exemple, la visió d'alguns pares sobre ella. O noticies sobre congresos, per exemple.

http://rincones.educarex.es/ef/

Podem trobar informació tant de salud com d'esports.

http://www.portaleducacionfisica.es/webplazas/robertoblog.html

Dins de la pàgina de la Facultad de CC. de la Educación y el Deporte de Vigo trobem aquest blog on hi han noticies sobre esports.

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/sanwalabonso/webef/index.htm

En aquesta web trobem diferents propostes per a fer a les classes d'Educació Física.

HABILITATS MOTRIUS

Per habilitat motriu entenem la competència (grau d'èxit de les finalitats proposades) de un subjecte en front d'un objectiu donat, acceptant que, per a la consecució d'aquest objectiu, la generació de respostes motores, el moviment, exercix un paper fonamental.

Dins de les habilitats motrius trobem les habilitats motrius bàsiques que són aquelles accions motrius que apareixen de mode filogenètic en l'evolució humana i troben un suport per al seu desenvolupament en les habilitats perceptives, i evolucionen conjuntament. Per a que les activitats motrius puguen ser bàsiques han  de ser comunes a tots els individus, deuen permetre la supervivència i han de ser fondament de aprenentatges motrius i han d'estar relacionades amb l'equilibri i la coordinació. Com poden ser girs, salts o desplaçaments.

A continuació proposem un joc per a cada habilitat motriu bàsica:

-          GIRS: es podria fer el joc del “pilla pilla” fent que quan t’agafa el que paga, deus donar una tombarella.

                                   

-          SALTS: es podria fer un circuit on es deuen superar obstacles cada volta amb un tipus de salt diferent, per exemple, de costat, amb un únic peu, amb els peus junts, en parelles...

-          DESPLAÇAMENTS: es podria fer un joc on depenent del nombre de xiulits que faja el professor o la professora deuen anar d’una forma de desplaçament o d’una altra, per ejemple, un xiulit a marxa, dos reptant, tres a quatre potes...

-          LLANÇAMENTS/RECEPCIONS: es podria jugar posant-se en un cercle tota la classe i passar-se diferents objectes entre ells. El que es deu aconseguir es que no caiga ningun objecte a terra i que ningun alumne tinga alhora dos objectes, ja que es descalificaria.

Referències:

-      http://movimientodef.blogspot.com.es/

-http://books.google.es/books?id=gJGZtWcBvdMC&pg=PA7&lpg=PA7&dq=habilidad+motriz&source=bl&ots=5jOPdVU7e-&sig=mf9djxI4Aks0MV4wzqPn6YrpKzA&hl=es&sa=X&ei=hTx9UM7EEYqShgfTyYHIDg&ved=0CHcQ6AEwCw

-http://www.iesmossenalcover.es/joomla/Documents/Departaments/EF/Apunts/2n%20ESO/3a%20avaluacio/Habilitats%20basiques%20i%20especifiques.pdf

PRÀCTICA 4

Al següent enllaç teniu la pràctica 4, Didàctica de l'Educació Física:

https://docs.google.com/open?id=0ByIDsX91nHZBakh1T0g4S0J4MTQ

REFLEXIÓ PRÀCTICA 3 (10/10/12)

              La tercera pràctica realitzada a la classe d’Educació Física per a Mestres, se centrà en la diferenciació entre cooperació i competició. En aquesta, vam reflexionar sobre la competició en qualsevol joc esportiu i les conseqüències de motivar-la.

            En primer lloc, començàrem la classe amb un escalfament previ. L’objectiu d’aquest era calfar els muscles per tal d’evitar possibles lesions dels alumnes. Aquest consistia en exercicis progressius, és a dir, que anaven augmentant el número de moviments.

            En segon lloc, es formaren grups de 6 o 7 persones les quals imaginaven que navegaven amb els seus vaixells (matalassos) pel mar (el sòl del gimnàs). Primerament, havien de creuar aquest mar amb l’ajuda de tot el equip, d’aquesta manera es treballava la cooperació o treball en equip. En aquesta primera part, no va aparèixer en cap moment la competició. En canvi, amb la segona part, els relleus, si hi aparegué aquest concepte ja que tots els equips, els quals havien treballa la cooperació a la primera part, volien guanyar als demés. Per últim, es formaren dos grans grups els quals competien entre si per vore qui era capaç de cooperar més ràpid en arribar al final. En aquest cas, es veuria clarament com la competició estava a classe ja que cap dels dos equips volia perdre.

            Per finalitzar, en la tornada a la calma es treballà per parelles. Cadascuna havia d’aconseguir passar la pilota per tot el cos entre els dos components sense utilitzar les mans. Després, l’exercici era fer un massatge amb la pilota al company, i després aquest se’l feia a l’altre membre de la parella.

            En conclusió, encara que hi hagué moments en els quals hi existia competitivitat, en cap moment van existir discussions o baralles greus. Així doncs, la competició ens donà motivació, a més de la satisfacció de ser capaços de mantindre un ambient agradable i tranquil. 

SESSIÓ PRÀCTICA 2 (3-10-12)

        La segona sessió de Educació Física, realitzada el dia 3 d’octubre, la podem estructurar en 3 parts; una primera part introductòria, una segona com a  desenvolupament per aconseguir els objectius previstos i finalment la tornada a la calma.

      Centrant-nos en la primera part destacarem l’ús del paper de periòdic com  a material utilitzat per a realització del exercicis. En un primer moment el professor ens ha entregat un full a cadascú, amb aquest hem realitzat unes activitats, les quals han servit d’escalfament ja que s’han treballat totes les parts del cos amb els moviments realitzats. Posteriorment (segona part) aquest full l’hem arruat aprofitant-lo com a pilota continuant amb la mateixa línia de treball. Aquests exercicis han anat complicant-se de manera gradual, hem passat d’una pilota fabricada per nosaltres a pilotes de goma. Alguns exemples dels exercicis realitzats son: llançament de la pilota cap amunt i recepció, passes per parelles, individualment fer tocs treballant totes les parts possibles del cos i per a finalitzar pas de la pilota de dos en dos. Al finalitzar aquests exercicis s’ha treballat la coordinació, més concretament oculo-manual i oculo-peu i a més a més l’expressió.

        Per a la tornada a la calma els alumnes ens hem posat per parelles i hem realitzat el “passeig màgic” que consistia en portar al company/a per tota la classe amb els ulls tancats. Amb aquest exercici tots hem coincidit que relaxa molt i serveix també per donar confiança.

      Si tornem al tema de l’ utilització del paper de periòdic com a material, podem dir que es una opció molt  recomanable per a utilitzar-la en els nens ja que fomenta el reciclatge i s’introdueix en ells la idea de que no tot s’ha de comprar sinó que molts materials del que tenim a casa ens poden servir per a més del que pensem.

      Altre tema a destacar, es la importància d’incentivar la experimentació del material a utilitzar per part de l’alumne. Per exemple, donada la nostra experiència sabem que també podríem utilitzar les graneres com a “sticks” de hockey.

       En últim lloc, remarcar que aquesta sessió ha sigut més física que la primera.

SESSIÓ PRÀCTICA 1 (26-9-12)

Des del nostre punt de vista, aquesta primera sessió impartida pel professor ens ha paregut una bona forma d’introduir l’assignatura.

Enguany hem començat un nou curs i per tant, hem canviat de classe i de companys. Al principi cadascú estava a la seua colla sense intenció de relacionar-se amb la nova gent. Per això ens ha paregut una bona idea començar la sessió amb una presentació inicial individual, com a mitjà d’apropar-nos un poc més a la resta.

L’objectiu del professor era llevar la vergonya, obrir-nos als demés... i acabar interactuant amb la resta de companys. Ho ha aconseguit mitjançant la utilització de jocs progressius de contacte. En primer lloc, hi havia que establir un contacte visual amb una persona que no coneixies prèviament i fer una xicoteta presentació. Així s’anava augmentant el nombre de persones i el temps d’interacció en elles. Per exemple, vàrem fer una activitat que consistia en buscar una parella per a presentar-se i després passar per baix de les seues cames, amb aquesta parella devies buscar una altra fent la mateixa acció, per tal d’anar augmentant el grup.

           

Posteriorment, ampliarem l’activitat amb l’ajuda de pilotes, utilitzant així el material. D’aquesta manera, s’inicia un apropament físic cap a les altres persones ja que se subjectava la pilota sense subjectar-la amb les mans. A banda d’això, férem “cadenes humanes” en les quals ens enredàvem. Per últim, hem realitza un exercici de confiança en les que un grup empentava a un component que es posava en mig d’un cercle format pels altres.

            En conclusió, ens ha paregut profitosa aquesta sessió per que s’ha aconseguit l’objectiu de trencar eixos grups reduïts. A més, ens ha agradat la idea de que el professor també participava en l’experiència de conèixer-nos tots junts, sent com un de nosaltres.

PRÀCTICA 3

Ací teniu la Pràctica 3. El currículum de l'Educació física en l'educació primària.

https://docs.google.com/open?id=0B2dBdN1F3zsvVGl2SVhkcnd6V28