“Se nos escapa por todas partes,
desconoce la mayor parte de nuestras reglas y rompe todas nuestras medidas. A
nuestra derecha está muy por encima de nuestro pensamiento; a nuestra izquierda
le susurra al sentimiento. A cada instante parece que se equivoca, lo mismo en
el mundo de las primeras sensaciones que en el de las últimas percepciones.
Es una idea que asombra e inquieta siempre, cuanto más se la interroga más se oculta, cuanto más nos acercamos, se aleja cada vez más. Apenas se nombra un principio, le asalta innumerables excepciones.
Porque solo la admiración que despierta está de parte de los admirables”
Es una idea que asombra e inquieta siempre, cuanto más se la interroga más se oculta, cuanto más nos acercamos, se aleja cada vez más. Apenas se nombra un principio, le asalta innumerables excepciones.
Porque solo la admiración que despierta está de parte de los admirables”
Mirant
vídeos sobre educació m’he trobat un que m’ha impressionat moltísim. Aquest
està protagonitzat per un autor que admiro molt, Ken Robinson. En el vídeo
podem veure com l’autor planteja en una conferència la necessitat de crear un
sistema educatiu que nodreixi la creativitat, ja que segons ell les escoles la
maten.
En primer
lloc, per a qui no conegui a Ken, cal informar que aquest és un educador,
doctor i escriptor britànic que es fixa en la creativitat, la qualitat de la
ensenyança, la innovació i els recursos humans. És un gran crític ( com veurem
en el vídeo), i allò que fa que l’entenguem tant bé és la seua forma de
transmetre la seua opinió i coneixements força entretinguda i graciosa. Per
aquestes raons és un vídeo que us recomane, que sé que us agradarà!
En segon
lloc vaig a comentar i reflexionar sobre e contingut del vídeo.
Com
sabem, els xiquets són una gran font de creativitat. Però com afecta l’educació
a aquesta?Doncs, els docents i el sistema en general la desaprofita.
Els
xiquets no tenen por a enganyar-se i això és el que els ajuda a ser creatius.
Com ens diu Robinson “ si no estás
abierto a equivocarte nunca se te va a ocurrir algo original...y cuando los
niños llegan a ser adultos, la mayoría han perdido esa capacidad, tienen miedo
a equivocarse” . Aquest ho recolza amb una cita de Picasso “los niños nacen artistas, el problema es
seguir siendo artistas al crecer”. I és aquesta pèrdua de creativitat en
els xiquets quan creixen el què li preocupa a Robinson. I segons ell, aquest
fet es causat per el sistema educatiu. Posa com a exemple una xiqueta que no podia concentrar-se a l'escola i sa mare volia medicar-la ja que pensava que tenia algun problema , mentre que en realitat necessitava fer dansa, i quan el metge li ho va dir, va portar a la filla a l'acadèmia i aquesta va arribar a ser famosa i multi-millonària. Per sort, va poder desenvolupar el seu talent.
Tot això
es pot analitzar des de temps anteriors, on el Sistema Educatiu va nàixer per a
omplir les necessitats de la industrialització. La Jerarquia del Sistema
Educatiu es basava en:
- Les matèries més útils per al treball
són més importants.
Cosa que estava molt allunyat del xiquet. Per exemple, a una xiqueta que
li agrada ballar, doncs li deien “ no vas a treballar fent això, et
moriràs de fam” ( la típica frase).
- L’habilitat acadèmica que ha arribat
a dominar la nostra visió de la intel·ligència. Perquè les universitats van designar el sistema
a la seua imatge. I amb això podem dir que tota l’educació pública és un
procés d’admissió universitària. Les conseqüències d’això són que persones
brillants i talentoses amb certes coses pensen que no ho són.
Robinson compara la
sobreexplotació que fem de la terra per buscar un recurs amb el S.I que explota
la nostra ment per a un futur que no ens va a servir com a persones.
Per tant, com a conclusió, Robinson ens diu
que hem de repensar els principis fonamentals de l’educació en la que estem i
usar la imaginació d’una manera intel·ligent per a evitar alguns dels escenaris
esmentats i fixar-nos en les nostres capacitats creatives, que son les que
realment tenen valor. Aleshores, feina del docent és educar l’ésser complet
dels xiquets per a que puguen enfrontar el futur.
Tot això ho podem relacionar amb l’EF, ja
que com vam comentar en l’última classe, la creativitat és molt important i
molt més eficaç per a la nostra persona. Com ja sabem hi ha diversos estils d’ensenyança en ‘EF:
A classe vam diferenciar , com
a exemple, les sessions de dansa clàssica amb les de dansa contemporània, on en
aquesta última predominava la creativitat. I vam debatre els aspectes positius
que tenia la creativitat, i aquests no estan molt allunyats de les teories de
Robinson. Per tant, com a resum d’aquest apartat, si parlem d’EF amb el
plantejament de Ken, diríem que aquest opta per un estil d’ensenyança creativa
i una sobrevaloració i importància a l’educació integral del xiquet.
Doncs espere que us haja agradat
aquesta entrada i que hagueu captat aquesta forma de veure l’educació. Ja us
dic, aquest vídeo no te cap desperdici! J
Hola companys i companyes, m’ha paregut molt interessant el tema sobre el que tracta el vídeo. No estic en desacord amb Robinson perquè en part l’escola si que redueix aquesta creativitat. Un dels motius pense que és que els curriculums que hui en dia es segueixen a les escoles són molt tancats. Les activitats, treballs i ejercicis estan marcades des de principi de curs i poc poden decidir els alumnes en la seua creació. D’aquesta manera, com a conseqüència d’establir curriculums tan tancats, els mestres, i per tant els alumnes, el que busquen són bàsicament els resultats.
ResponderEliminarAleshores, com un dels principals objectius a llarg termini de l’educació és la preparació per a accedir a la universitat, el que importa principalment són les matèries més útils per al treball, sense contar com a tal els treballs relacionats amb la dansa, la música o qualsevol feina on la creativitat és l’essencial.
Aquest tema trobe que està molt relacionat amb el que el altre dia comentàvem de l’Expressió Corporal, la qual hem treballat amb la practica 5. L’Expressió Corporal, com sabem, és una manera de mostrar la nostra imaginació, la nostra creativitat, la nostra sensibilitat i de més. Incloure-la al curriculum seria una forma de fomentar la creativitat a l’escola, però lo poc que es treballa aquesta modalitat a les institucions res té a veure amb la autèntica Expressió Corporal.
“L’Expressió Corporal” treballada actualment a les aules no deixa llibertat als alumnes per a que transmeten els seus sentiments i emocions amb el moviment ni per a que es menegem de la manera que el ritme els indica a ells mateixa. Quan parlem d’Expressió Corporal a l’escola molts ho entenen com a inventar-se una coreografia o imitar la del professor o professora. És, en efecte, una simple imitació dels passos que el mestre fa, amb més o menys ritme, amb més o menys exercicis de flexibilitat o ball, però normalment consisteix en una simple imitació. És per això, que l’escola està acabant amb la creativitat, perquè fins i tot fa de les activitats creatives, activitats predictives.
Pel que fa la visió d’intel•ligència, és prou cert que quasi sempre s’atribueix a les bones habilitats acadèmiques, però també coincidisc en que no ha de ser així. Hi ha moltes maneres de triomfar en la vida i de destacar. Hi ha moltes virtuts i no totes estan relacionades amb el món acadèmic. Igual d’intel•ligent és un químic que un músic, un enginyer que una ballarina, un metge que una pintora... Tots destaquen el alguna cosa, encara que no tinguen res que veure. Per què si tots és dedicarem al mateix, què gràcia tindria? No tindríem música, no podríem veure concerts, ni espectacles de dansa, ni exposicions de quadres...
Per tant, i sobretot nosaltres que anem a ser futurs professors, cal que fomentem la creativitat dels xiquets, perquè com bé digueu al text, el xiquet ja naix creatiu, però moltes vegades li tallen les ales. Li tallen les ales quan el mestre fa comentaris negatius sobre una resposta errònia de l’alumne que pot portar a que ja no vuiga contestar més, quan no deixa que participen en la classe de manera oberta, quan no accepta altre tipus d’activitats que les plantejades al currículum... L’educació dels alumnes no ha de ser solament una educació acadèmica, sinó integral, i per a aconseguir-ho és necessari que la creativitat estiga present per a poder desenvolupar aquelles habilitats que van més enllà del llibre.