REFLEXIÓ PRÀCTICA 3 (10/10/12)

              La tercera pràctica realitzada a la classe d’Educació Física per a Mestres, se centrà en la diferenciació entre cooperació i competició. En aquesta, vam reflexionar sobre la competició en qualsevol joc esportiu i les conseqüències de motivar-la.

            En primer lloc, començàrem la classe amb un escalfament previ. L’objectiu d’aquest era calfar els muscles per tal d’evitar possibles lesions dels alumnes. Aquest consistia en exercicis progressius, és a dir, que anaven augmentant el número de moviments.

            En segon lloc, es formaren grups de 6 o 7 persones les quals imaginaven que navegaven amb els seus vaixells (matalassos) pel mar (el sòl del gimnàs). Primerament, havien de creuar aquest mar amb l’ajuda de tot el equip, d’aquesta manera es treballava la cooperació o treball en equip. En aquesta primera part, no va aparèixer en cap moment la competició. En canvi, amb la segona part, els relleus, si hi aparegué aquest concepte ja que tots els equips, els quals havien treballa la cooperació a la primera part, volien guanyar als demés. Per últim, es formaren dos grans grups els quals competien entre si per vore qui era capaç de cooperar més ràpid en arribar al final. En aquest cas, es veuria clarament com la competició estava a classe ja que cap dels dos equips volia perdre.

            Per finalitzar, en la tornada a la calma es treballà per parelles. Cadascuna havia d’aconseguir passar la pilota per tot el cos entre els dos components sense utilitzar les mans. Després, l’exercici era fer un massatge amb la pilota al company, i després aquest se’l feia a l’altre membre de la parella.

            En conclusió, encara que hi hagué moments en els quals hi existia competitivitat, en cap moment van existir discussions o baralles greus. Així doncs, la competició ens donà motivació, a més de la satisfacció de ser capaços de mantindre un ambient agradable i tranquil.