Páginas

domingo, 30 de diciembre de 2012

SOÑANDO, SOÑANDO...TRIUNFÉ PATINANDO


    “Finalmente lograrás tu sueño. Lo creerás cuando se haga realidad. Ya lo verás: brillarás y todo el mundo a tu alrededor también brillará.”

                                                                                        MICHELLE KWAN

     En relació al llibre que he recomanat a l’entrada d’abans  i amb relació a l’activitat física, expressió corporal i salut m’agradaria comentar i reflexionar una pel·lícula: “Soñando, soñando triunfé patinando”.

    Aquesta pel·lícula tracta d’una xica , Casey Carlyle, que està estudiant en l’ institut i treu molt bones notes. Sa mare vol que ella estudie en la universitat de Harvard . Ella sols es preocupa per l’ institut i les notes de la seua filla, no veu el que realment li agrada, que és el patinatge sobre gel artístic.  Casey es passa moltes estones patinant en l’estanc gelat que té al costat de sa casa i sa mare sempre la interromp per a que comenci a estudiar física, matemàtiques etc.

    El professor de física li fa fer a Casey un treball personal per a que li donen una beca  per a estudiar en una bona universitat. Aquesta aprofita la seua passió del patinatge per a fer el treball : intenta treure la fórmula d’aerodinàmica per a un perfecte salt de competició. Per a fer això Casey acudeix a les classes de Tina on acaba entrenant amb ella, per a provar les seues hipòtesis. A la prova de qualificació de nivell, Casey sense voler-ho es troba amb el títol de la categoria junior , cosa que fa que s’interese més pel patinatge  i agarra més confiança amb ella mateixa . Tina, la professora de patinatge sempre li havia vist que tenia matèria prima per al patinatge.

    Encara que la mare de Casey li impedeix patinar, Casey fa tot el possible per a competir, ja que ha vist que és allò que més li agrada. Després d’algunes decepcions Casey aconsegueix seguir amb el patinatge i es classifica en les nacionals. Finalment sa mare se’n adona de què havia estat equivocada.

Ací us deixi el link del trailer de la pel·lícula:http://www.youtube.com/watch?v=kSEwRmm7LZk

    Doncs, ja explicada la pel·lícula vaig a destacar certs aspectes que els relacionaré amb temes que hem comentat en classe i en els blogs. Aquests son:


v     La relació amb la Tª de Robinson. Al principi de la pel·lícula vegem aquest diàleg entre el professor de física i Casey:

- Tienes vocación Casey.

- Ah, ¿si? ¿Y cuál és?

- La física. Tienes suerte Casey, mucha gente no sabe cuál es su vocación.

- ¿Y cuando sabes que la tienes?

- Cuando te lo dice tu profesor.

    Per dir-ho d’alguna manera, la historia de la pel·lícula no fa més que pegar-li voltes al tema de “ quin és el potencial de cada un”. I amb això vegem allò que deia Robinson en aquell vídeo de les entrades anteriors del Blog, cóm el sistema educatiu està basat en l’accés a la universitat, i com les ciències estan sobrevalorades en l’àmbit educatiu. Qualsevol cosa que no tingui res a veure amb això no es valorat, suposadament “ no té futur”, com és en aquest cas, el patinatge artístic. Aquesta manera de pensar que reflexa el sistema educatiu repercuteix als pares dels estudiants, en què no es fixin en les qualitats , passions i potencials dels seus fills. I aquest fet és molt important per a ells a l’hora de prendre decisions. Quantes vegades ens han dit els pares “Això quin futur té?”; “Això per a què?” ;” No perdis el temps amb això, tu estudia” etc i quantes vegades ens hem deixat moltes coses que se’ns donaven bé i ens agradaven per aquesta influència... Això és el que mostra la pel·lícula, que s’ha de fer el que a un li agrada, no allò que “tingui més prestigi” i t’imposen. I nosaltres com a futurs docents, ja que passarem molt de temps amb els nostres alumnes , podem trobar-los els seus potencials.


v     La relació amb la salut i activitat física. Al llarg de la pel·lícula vegem com Gen, la filla de Tina, està hores i hores entrenant a la pista de patinatge. Aquesta perd moltes calories, i sa mare no li deixa menjar com cal, sinó sols li fa menjar ensalades. Això hem de comentar-ho sempre als nostres alumnes , que quan es fa molta activitat física hi ha que portar una dieta equilibrada i variada, mai menjar sols ensalades i coses per l’estil. Actualment moltes adolescents volen aprimar-se no menjant i cremant moltes calories. Això és un gran risc per a la salut. Per tant és un gran tema del qual parlar en les classes d’educació física , relacionant-ho amb a salut.

v     Esport i competició. En la pel·lícula vegem com les patinadores porten un excés d’entrenament. Determinadament ens fixarem en el cas de Gen. Sa mare, Tina, sols vol que guanyi , sols té una motivació material, extrínseca, no es fixa en que Gen no està gaudint-hi. El cas contrari és el de Casey, aquesta en ningun moment ha buscat la medalla, però li agrada tant que ho aconsegueix, i no ha entrenat amb excés com la seua companya Gen. Aquest fet ho trobem en l’actualitat, molts entrenadors abusen dels seus jugadors d’una manera que aquests acaben avorrint l’esport.

v     Patinatge sobre gel artístic. El tema principal de la pel·lícula és el patinatge. Per els que no conegueu aquest esport, és un esport d’alt nivell de perfecció atlètica molt bonic que requereix d’una gran disciplina. Allò que diferencia està disciplina d’altres és l’expressió artística. Amb aquest esport es tracta d’ interpretar la música amb una bona tècnica, es a dir, l’objectiu del patinatge artístic és aconseguir un equilibri entre la tècnica i l’expressió corporal. Per tant, aprofitant aquest tema, és una bona idea en les classes d’educació física, fer alguna unitat didàctica sobre el patinatge sobre gel, si hi ha alguna pista prop del col·legi. Perquè amb aquest esport es treballa molt bé  l’expressió corporal i l’equilibri , a més de ser molt divertit i motivant  per als xiquets i xiquetes. Per a veure un poc aquest esport us deixi uns links per a veure algunes coreografies d’aquesta pel·lícula:

   Doncs, sé que he comentat massa la pel·lícula i ja no té gràcia veure-la però de totes formes us la recomani, està molt bé. Espere que us agrade!


“La pasión hace que hagamos cosas excepcionales”

Min 67’ Soñando, soñando triunfé patinando

sábado, 29 de diciembre de 2012

EL ELEMENTO , Ken Robinson


    Ja que estem en “vacances” i tenim “un ratet que altre” per a poder llegir alguna cosa, us recomano un llibre d’un autor que ja hem comentat en alguna altra entrada del blog, Ken Robinson :  El elemento. Ja que vam parlar un poc sobre ell, i vam veure un poc la seua manera de pensar, he trobat interessant recomanar-vos i pujar al blog aquest llibre.

    Jo he llegit gran part d’aquest llibre i vaig a comentar-lo una mica per a veure si us sona interessant:

    En primer lloc , a què es refereix el títol? El elemento...sona com si fora algun llibre de màgia ( pocions etc)...doncs no, quan Robinson ens parla del “elemento” es refereix a tot allò que ens agrada i que se’ns dona bé. Aquest element és una cosa que tot el món té, sigui el que sigui, ho trobem o no...tots tenim algun element. Ell ho anomena d’aquesta forma perquè és una cosa fonamental per a la nostra vida i que portem dins de nosaltres. Forma part de la nostra identitat i el nostre benestar. Per tant, aquest llibre tracta del descobriment d’aquest element, i una vegada descobert, del com canvien les coses ( per a bé, clar). Per a explicar-ho d’una manera diferent, podem dir que tots hem patit eixe tipus d’indignació de “ es que no se’m dona bé, sóc fatal amb això”, “ es que no em plena, no em motiva”, “ es que ho faig per fer, per treure bona nota”, “ estic perdent temps fent esta cosa que no serveix per a res podent estar fent allò que tant m’agrada, però ma mare no vol”... etc.  Això es degut a que tenim un sistema educatiu que s’entén com a procés de preparació de les persones per a produir més i millor. Està basat en proves estàndards. No es preocupa per les persones, per la creativitat i per el potencial que poden tindre, sinó sols per a passar determinades proves per arribar a la universitat.  Amb el incentiu de “ si vas a la universitat tindràs bona feina i bona economia”... tot blasfèmies. Sabem que hi ha molta gent en la universitat que estudia per estudiar ( si s’ho pot permetre), deixant arrere tot allò que li ha apassionat.




    Doncs, el que proposa Robinson en aquest llibre es estructurar el sistema educatiu buscant el Element dels seus alumnes mitjançant una educació personalitzada i a partir d’ahí desenvolupar-ho.  Per a descobrir l’ ELEMENT suggereix preguntes com: Què es allò que més t’interessa? , si pogueres fer qualsevol cosa, que faries?... I quan estem en el nostre Element ho donarem tot de la nostra part. Per entendre-ho Robinson senyala:

Cuando estamos en el Elemento, estamos haciendo lo que se supone que tenemos que estar haciendo y siendo lo que se supone que tenemos que ser. A pesar de estar agotados físicamente, la actividad nos llena de energía; es como estar conectados a un alimentador de corriente.

    El que fa Ken a la llarga del llibre es contar histories reals de gent que ha trobat el seu element com és per exemple  el creador de Los Simpsons, Matt Groening; el fotògraf Gordon Parks;  la bailarina Gillian Lynne etc. Amb aquestos exemples es veu la realitat d’ allò que ens vol dir.


    Per tant com a conclusió dir que aquest llibre veu l’educació d’una forma molt diferent a la qual està establida en la nostra societat, d’una manera per aprofitar el que som i el que tenim. És un llibre molt interessant per a tots aquells que estan en  l’educació. A més és molt motivador, tant per a l’alumne com per al docent. Aquesta filosofia es pot aplicar a qualsevol àrea de l’educació, com és la nostra.

    Per tant vos deixi l’enllaç del pdf que he pujat, que és el llibre en si, per a que el pugueu llegir.

Feliç any nou a tots i vos desitge que trobeu el vostre element aquest 2013!

martes, 18 de diciembre de 2012

PROPOSTA DE LECTURA


En les nostres classes d’Educació Física quasi sempre hem tomat com exemple les nostres experiències a aquesta assignatura. Però, que ocorria en etapes anteriors? Si tomem com mostra el Franquisme, una època clarament discriminadora per a la dona,  com donarien les dones aquesta assignatura? Per a respondre a les nostres qüestions proposem la lectura del llibre: “La mujer y la Educación Física durante el Franquismo” de Juan Carlos Manrique Arribes. En aquest es reflexiona sobre els valors que implantaren l’Estat junt a l’Església i el Moviment Nacional. A més, destaca com a principal instrument la “Sección Femenina”  que va fomentar una dona subordinada a l’home i amb una intel·ligència menor que aquest. Pensem que aquest llibre pot ajudar-nos a entendre el passat per tal de millorar el present i no caure en els mateixos errors en el futur. 

ACTIVIDAD FÍSICA, DEPORTE Y SALUD

Hace un par de semanas, Enric nos recomendaba un libro titulado Actividad física, deporte y salud, y con esta entrada queremos reflexionar sobre el mismo.

Dicho libro fue impartido por algunos de mis profesores en la ESO y en Bachillerato. El objetivo principal de éste es acercarnos a una concepción adecuada de la actividad física, relacionada con muchos ámbitos en nuestra vida.

El autor del libro, José Devís Devís, quiere dejar clara la definición de actividad física: la actividad física es cualquier movimiento corporal intencional, realizado con los músculos esqueléticos, que resulta en un gasto de energía y en una experiencia personal, y nos permite interactuar con los seres y el ambiente que nos rodea; tenemos que tener claro que la actividad física no es sólo el movimiento corporal que pueda ser llevado a cabo en un gimnasio, saliendo a correr o en una clase de Educación Física, sino también las experiencias que una persona puede vivir gracias a la capacidad de movimiento o podemos decir que son prácticas sociales porque muchas de ella se realizan en grupo.

Por otro lado, el libro no pierde en ningún momento el gran nexo que posee la actividad física con la salud. Varios capítulos del mismo están relacionados con la salud y el bienestar para todos, y es que la actividad física no tiene un único perfil de persona que pueda realizarla, ésta es para todos y todos deberíamos llevar a cabo cualquier tipo de actividad física en nuestra vida, ya sea de menos o mayor intensidad y dada las capacidades y aptitudes que cada uno posea.

Como ya hemos dicho anteriormente, el autor quiere dejar claro que no hay un sólo tipo de actividad física, y ésta engloba gran diversidad de prácticas con niveles de intensidad muy distintos: actividades cíclicas (andar, correr, nadar, ir en bici...), bailes y danzas (danza clásica, flamenco, bailes regionales...), deportes (frontón, tenis, badminton, rugby...), actividades en la naturaleza (escalada, rafting...), ejercicios de preparación física (flexiones, estiramientos...), juegos (la comba, juegos de pelota, de persecución...) actividades cotidianas (subir escaleras, manualidades domésticas, limpiar el coche...) y otro tipo de ejercicios (yoga, tai-chi, step...).

El libro hace referencia a una multitud de aspectos que hay que tener en cuenta a la hora de realizar actividades física, como la seguridad, la realización correcta de las mismas, las condiciones previas a ella... Al igual que la reducida importancia que puede tener la fuerza o flexibilidad, distintas en cada persona, teniendo en cuenta también la edad, pero que no han de condicionar excesivamente la ejecución de actividad física.

Como curiosidad, me gustaría definir el término salutismo, que es el entramado de creencias, valores y prácticas sociales que conforman una conciencia falsa o limitada sobre la salud; esto hace referencia a las distorsiones básicas sobre la salud, la creencia de que la salud es el primer objetivo de la vida humana y que ésta se logra a través del esfuerzo individual y la disciplina, ignorando factores externos ya sean sociales o culturales que pueden afectar a nuestro salud. Así como también, esto ha llevado a la gran equivocación de enfocar la actividad física con el culto al cuerpo, creyendo poseer así una excelente salud, siendo totalmente lo contrario. Los cuerpos de escándalo y de maniquí, no hacen más que perjudicar a quienes se empeñan en conseguirlo, sin tener en cuenta nada más que el factor estético y dejando de lado el auténtico significado de salud.

En conclusión, Actividad física, deporte y salud, es un libro totalmente reconmedable para todos, para cualquier persona en cualquier edad que desee saber más acerca de la actividad física y cambiar sus posibles percepciones erróneas sobre ésta. En cuanto a nosotros, como futuros docentes, ya seamos o no de la materia de Educación Física, tenemos que concienciar a nuestros alumnos que la actividad física es imprescindible en nuestras vidas, por nuestro bien, el de nuestra salud, y el de quiénes nos rodean.

martes, 11 de diciembre de 2012

HISTORIA DE LA EDUCACIÓN FÍSICA

Hace un tiempo, encontramos un blog bastante interesante sobre Educación Física. Por ello, queremos hablaros sobre un tema que se trata poco en las clases, y que podéis encontrar información en el siguiente enlace: http://www.competenciamotriz.com/2012/10/evolucion-de-la-educacion-fisica.html  se trata de la evolución de la Educación Física.

En la entrada de este blog, se pueden ver como se tratarían, evolucionando durante diferentes épocas, las actividades físicas, hasta llegar a la asignatura que hoy realizamos: Educación Física, pasando por los distintos tipos de escuelas, sobre las cuales ya leímos en una práctica de clase. Luego, se hace otra evolución histórica, pero ahora de las funciones de esta asignatura, primero explicando los diferentes tipos que de ellas encontramos, y posteriormente, haciendo esta pequeña evolución.


Esperamos que os resulte interesante. Y os animamos a que comentéis sobre que opináis del tema y si os parece interesante.

Gracias compañeros.

martes, 4 de diciembre de 2012

NUESTRA SESIÓN PRÁCTICA

https://docs.google.com/file/d/0Bx_PF8hkQx1oejhTRG4tYjI5cjg/edit , este es el enlace para poder ver la ficha de nuestra sesión.

Y aquí tenéis el vídeo, esperamos que os haga más felices durante 8 minutos  :D



Os invitamos a que comentéis y hagáis vuestras reflexiones sobre la sesión que os presentamos, que forma parte de nuestra unidad didáctica que lleva como título "VA DE BO!", una frase típica de la pelota valenciana, uno de los contenidos que se tratan.
Esperamos que disfrutarais y a la vez aprendierais.

¡¡¡FELIZ SEMANA COMPAÑEROS!!!

lunes, 19 de noviembre de 2012

SESSIÓ PRÀCTICA 6 (12-11-12)

La sessió pràctica, corresponent al dilluns 12 de novembre, estava relacionada amb l'expressió corporal. Dir que esta sol ser desconeguda per moltes persones, per la qual cosa la seua realització no sol ser freqüent en moltes classes d'educació física.

A manera d'introduir-la, Enric va dibuixar en la pissarra 5 seqüències que havien de reproduir-se, al principi, per mitjà de la veu. Una vegada practicada cada seqüència, ens ajuntem en 5 grups i en cada un d'ells, a més d'usar la veu, els components havien d'inventar-se uns moviments en relació als passatges que havia que interpretar. Després, es van ajuntar diversos grups per a repetir l'exercici simultàniament. Destacar que gràcies a la realització d'estos exercicis, van començar a desaparéixer les rialles i la vergonya del principi i la gent va començar a sentir-se més còmoda.

Seguit d'açò, individualment comencem a escriure els nostres noms, cada vegada més grans, per tot l'espai i intercanviant les parts del cos amb què escriure. Després, passaríem a realitzar l'exercici per parelles.

Més tard, i també per parelles, representem accions quotidianes que, després, havia que exagerar. Una vegada apreses, ens ajuntàvem en grups de 4 ensenyant cada una de les accions dels distints membres per a, posteriorment, representar-les davant de tota la classe.

         
La segona activitat, consistia en la manipulació d'un globus que havíem de controlar amb totes les parts del cos. Per a això, vam fer diferents activitats: intentar que no caiguera a terra, intercanviant-ho amb els companys i inclús “robant-los” a la gent. Després, les realitzem per parelles on no havia que perdre el  contacte visual amb el company.

Una vegada acabada, seguim amb la manipulació de globus, però esta vegada, este era imaginari. Realitzem ací, per grups de 3 o 4 persones, el joc de l'espill repetint els moviments que feia cada un dels integrants del mateix. A continuació, la meitat de la classe realitzava estos exercicis mentres l'altra els observava, i al revés. Destacar que, durant l'observació i si no haguérem sabut que “manipulaven un globus”, pareixia que no eren mers moviments espontanis sinó una coreografia elaborada.

 La “volta a la calma” consistia en un passeig dirigit per un company, podent-se tancar els ulls. D'esta parella, passàvem a un grup més gran fins que acabem agafats tots. Així, al so de la música, tots units anàrem unificant el ritme de manera inconscient.

Finalitzar dient que ens ha paregut atraient la seqüència d'exercicis d'expressió corporal. Considerem que ha sigut molt útil la manipulació del globus, primerament, per a després poder treballar amb ell de manera imaginari. Així, també, destacar que veiem un bon al·licient la utilització de la música a l'hora de realitzar els exercicis.

jueves, 8 de noviembre de 2012

FÚTBOL: ¿NEGOCIO O DEPORTE?


                El mes pasado, la selección española sufrió un apagón televisivo ya que ninguna cadena optó por pagar el alto precio que suponía emitir el partido. La empresa alemana Sportfive pedía 1,4 millones de euros, un coste demasiado elevado para un partido de fútbol. Este hecho no se produjo porque el partido no resultara atractivo o fuera a tener pocos espectadores ya que se trataba de un partido de clasificación para el Mundial de Brasil en 2013. Además, tratándose de la actual selección española, bicampeona de Europa y campeona del mundo, los millones de espectadores estaban más que asegurados. Sin embargo, no es la primera vez que esto sucede ya que en el partido de España contra Georgia estuvo a punto de suceder lo mismo.
            Por otro lado, a parte de las cifras millonarias que se pagan por emitir un partido, se encuentran otras como el negocio llamado “fichajes”. El más caro de la historia ha sido el traspaso de Cristiano Ronaldo del Manchester United al Real Madrid, que alcanzó los 96 millones de euros. Para poder pagar tal cantidad el club necesita generar ingresos muy elevados. Estos se consiguen mediante la publicidad o las entradas al campo. A modo de ejemplo, para ver en el campo un partido del Madrid-Barça las entradas no bajan de los 300€ y alcanzan fácilmente los 2500€ por situarse en la tribuna. A pesar de encontrarnos en España, un país muy afectado por la crisis, los campos suelen alcanzar su aforo máximo en la mayoría de los partidos con gran atractivo.
            Asimismo, los clubes establecen contratos con empresas de todo tipo que financien al club. A cambio, en las camisetas de los jugadores aparece el nombre de dicha empresa, por ejemplo, en las camisetas del Atlético de Madrid aparece en letras claras “Kia”, una conocida empresa de coches.
            Llegados a este punto, se plantean una serie de cuestiones muy interesantes: ¿Por qué se paga tanto por emitir un partido de fútbol  ¿Cómo se ha llegado a alcanzar estas cifras millonarias? ¿Hasta que punto estos fichajes son puramente deportivos? ¿Qué negocio se esconde detrás del fútbol? 

martes, 6 de noviembre de 2012

SESSIÓ PRÀCTICA 5 (5-11-12)

     La sessió pràctica ha estat centrada en relacionar l’activitat física i l’esport amb la salut , l'objectiu de la qual és assabentar-se de certs hàbits com són per exemple  controlar la freqüència cardíaca i establir-ne els propis límits de realització d’una activitat. 
    Per a portar-ho a la pràctica, s’ha plantejat treballar mitjançant un circuit. Però, primerament, es realitzà un escalfament previ per tal d’evitar lesions i començar a augmentar les pulsacions. En la part principal, el circuit, la classe s’ha dividit en grups d’unes 6 o 7 persones que ocupaven un lloc fixe al gimnàs. Al mig d’aquests es trobaven una sèrie de targetes que indicaven els exercicis que es devien realitzar. Hi havia de dos tipus: verdes (de menor intensitat) i roges (major intensitat). D’aquest mode, cada grup s’apropava a per les targetes i elegia aquelles que es trobaven dintre de les seues capacitats. Per a fer-ho més dinàmic, els exercicis s’acompanyen amb música i cada vegada que pare la música cal canviar de targetes. Al finalitzar el circuit, cadascú es prengué les pulsacions i el professor explicà certs aspectes sobre aquest tema
   En segon lloc es realitzà un joc competitiu d’un grup contra un altre. Aquest joc consistia en que el grup havia de passar-se el baló comptant en veu alta cada passe fins a 10 ( que equival a 1 punt). L’altre equip havia de furtar-los la pilota per a aconseguir el mateix objectiu. Si el baló caía a terra, es començava a comptar de zero.



    En aquest joc ha sigut molt interessant veure com en un principi els alumnes jugaven inconscientment però després en veure que el grup contrari aconseguia punts , els alumnes començaven a utilitzar tàctiques ( ja que ho veien oportú, però ningú els ho havia dit ni explicat) del “ marcatge i desmarcatge”. Això ens sona, no? Doncs si, aquest és un bon joc per a la comprensió dels jocs esportius (Devís i Peiró).
   Un altre aspecte interessant en aquest joc es que la participació des components de cada grup no era 100% completa. En una classe de primària es podria posar certes normes, com son per exemple “ que tots han de tocar la pilota per aconseguir el punt” o “ reduir els grups “. També cal destacar la forma en que el professor ha triat els grups “ pel color de la roba”. Aquesta forma és moltes vegades una via ràpida per a la realització de grups.
   L’última activitat pràctica abans de la relaxació ha sigut un joc d’invasió : “ Colpball”. Aquest consistia en que cada grup havia de marcar punt intentant passar el baló per els cons . Els jugadors sols podien pegar-li al baló amb la mà , sense agarrar-lo amb les mans ni pegar-li amb el peu.
   En aquest últim joc podem destacar que a més de ser molt motivant i divertit , fomenta molt la participació de tothom degut al seu poc requeriment tècnic.
   Per últim férem una activitat de relaxació dels músculs per parelles. La realització d’aquest tipus d’activitat és molt important després de fer esports els quals requereixen un gran nivell muscular. I sense oblidar-nos, també em de donar la mateixa importància a l’escalfament ( “ el abans” i “ el després”), ja que amb els músculs no es juga, que amb qualsevol activitat mal feta o mancada d’escalfament o relaxació es pot produir qualsevol rotura etc. Aquest aspecte és un dels molts objectius que persegueix aquest  tipus de bloc temàtic “ l’activitat física i la salut”.

SESSIÓ PRÀCTICA 4 (31-10-12)

   Aquesta sessió la inclouríem dins del Bloc temàtic 2 “Habilitats motrius”. Determinadament s’ha treballat el manejament d’objectes i també la coordinació i la cooperació. És una classe molt motivant per als alumnes on tan sols utilitzem pilotes i matalassos.

   La sessió ha començat amb el treball de les habilitats ull-mà amb parelles, com per exemple : passar la pilota amb les mans. D’una manera progressiva les activitats eren més complicades, implicaven més coordinació. Després hem passat a treballar les hablilitats ull-peu, igualment d’una manera progressiva i igualment en parelles. És clar, que hem començat per les habilitats ull-mà, ja que aquestes són més bàsiques i fàcils per tothom. S’ha pogut veure perfectament com els nostres companys/es tenien més dificultat i menys control en les habilitats ull-peu, no obstant s’ha vist un millorament d’aquestes habilitats al llarg de les activitats. Un exemple d’aquestes últimes activitats és: amb un matalàs que separa a la parella, passar la pilota a ésta alçant la pilota de enterra amb el peu , amb la condició que toque el matalàs. Hi havia companys/es que controlaven molt amb el peu. La proposta que ens va fer Enric, és que en una classe de primària, si passés això el que s’hauria de fer és posar-los més condicions, com per exemple “ sense que la pilota pegue un bot”.

   La segona part de la sessió ha sigut agafar en parelles el matalàs i portar la pilota al damunt sense que caiga a terra i com abans, cada vegada amb més condicions i amb més variació de l’activitat ( com canviar la pilota amb altres parelles etc). Amb aquestes activitats es fomenta la cooperació, ja que l’activitat s’aconsegueix si els dos components de la parella contribueixen completament, si un falla , l’altre també. Les últimes activitats han sigut amb grups més amplis. Una de les activitats era semblant a una cursa, i ocupàvem l’espai d’una forma que encara que l’activitat no era competitiva ho afavoria , es a dir, sense que el professor diguera “ a veure qui és el guanyador”, nosaltres ens sentíem motivats per a que el nostre grup guanyara.

   És molt important allò esmentat anteriorment, ja que així vegem com qualsevol aspecte tant simple com és l’espai pot determinar les finalitats de les activitats.

   L’activitat final d’aquesta sessió ( l’activitat de major dificultat) ha consistit en la cooperació de tota la classe on de dos en dos es sostenia un matalàs, i tots formant un cercle havíem de conduir la pilota sense que tocara a terra, i cada vegada amb més pilotes. Comprovat està, que una activitat tan atractiva com aquesta, ha produït una gran concentració per part dels alumnes ( ja que si algú fallava, fallaven tots, d’això consisteix la cooperació), i un gran moment per gaudir.

PRÀCTICA 6

Açí teniu l'enllaç de la Pràctica 6.

https://docs.google.com/open?id=0B0n3II9FmxQuMzFXdXV0LV9DdEk


viernes, 2 de noviembre de 2012

POLÉMICA MUERTE DE UNA CORREDORA

El triatleta Josef Ajram, contesto al columnista Salvador Sostres por una de sus publicaciones (http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/guantanamo/2012/10/01/desperdiciar-la-vida.html), lo que continuó la polémica que este último había iniciado sobre el tema de la salud y el deporte ejemplificando su opinión con la muerte de la corredora Teresa Farriol.

El columnista expone en su publicación su total desagrado con el tipo de pruebas como en la que Teresa falleció, dando algunos argumentos como:

“Organizar salvajadas como las del Cavalls del Vent con la complicidad silenciosa de tanta gente, dice muy poco de nuestra Humanidad y de nuestra sensatez. Es espantoso y deprimente vivir entre bárbaros tan dispuestos a acabar con todo: empezando por la misma vida, poniéndola tan grotescamente en riesgo.”

A lo que el triatleta respondió con frases como esta (http://www.josefajram.es/wp/tenemos-lo-que-nos-merecemos-respuesta-al-articulo-de-sostres-sin-senor/):

"Si uno de mis trabajadores dijera esta frase se iría a la calle inmediatamente, pues me demuestra que no tiene ningún espíritu de superación profesional.”

Haciendo ver que él está a favor con este tipo de competiciones considerándolas de superación profesional y, con otros muchos comentarios, quiere o trata de que se plantee lo que dice y con acusaciones que piensa que no son del todo ciertas, o que no todo el mundo piensa de igual forma y que por ello, no se debe atacar de esa manera, aunque en mi opinión, con las frases leídas de la respuesta de Ajram, él también lo podría haber dicho de mejores maneras. 

Fuente: http://tuitformacion.com/2012/10/la-muerte-de-una-corredora-enfrenta-a-sostres-y-josef-ajram/


Pero, después de leer la columna de Sostres, la respuesta en el blog de Ajram y el artículo que relaciona ambas publicaciones, ¿quién creéis que tiene razón?, ¿deberían estar permitidas este tipo de pruebas?, ¿fue problema del esfuerzo de la carrera u otra causa la que hizo que Teresa falleciera?...

Compañeras, estáis invitadas a contestar estas y/u otras cuestiones que se os ocurran sobre este tema.

Esperamos que os parezca tan interesante como a nosotros y que os sirva para plantearos y reflexionar ciertos aspectos del deporte.

jueves, 18 de octubre de 2012

KEN ROBINSON :” L’educació mata la creativitat”


Se nos escapa por todas partes, desconoce la mayor parte de nuestras reglas y rompe todas nuestras medidas. A nuestra derecha está muy por encima de nuestro pensamiento; a nuestra izquierda le susurra al sentimiento. A cada instante parece que se equivoca, lo mismo en el mundo de las primeras sensaciones que en el de las últimas percepciones.
Es una idea que asombra e inquieta siempre, cuanto más se la interroga más se oculta, cuanto más nos acercamos, se aleja cada vez más. Apenas se nombra un principio, le asalta innumerables excepciones.
Porque solo la admiración que despierta está de parte de los admirables”


   Mirant vídeos sobre educació m’he trobat un que m’ha impressionat moltísim. Aquest està protagonitzat per un autor que admiro molt, Ken Robinson. En el vídeo podem veure com l’autor planteja en una conferència la necessitat de crear un sistema educatiu que nodreixi la creativitat, ja que segons ell les escoles la maten.


   En primer lloc, per a qui no conegui a Ken, cal informar que aquest és un educador, doctor i escriptor britànic que es fixa en la creativitat, la qualitat de la ensenyança, la innovació i els recursos humans. És un gran crític ( com veurem en el vídeo), i allò que fa que l’entenguem tant bé és la seua forma de transmetre la seua opinió i coneixements força entretinguda i graciosa. Per aquestes raons és un vídeo que us recomane, que sé que us agradarà!

   En segon lloc vaig a comentar i reflexionar sobre e contingut del vídeo.

   Com sabem, els xiquets són una gran font de creativitat. Però com afecta l’educació a aquesta?Doncs, els docents i el sistema en general la desaprofita.

   Els xiquets no tenen por a enganyar-se i això és el que els ajuda a ser creatius. Com ens diu Robinson “ si no estás abierto a equivocarte nunca se te va a ocurrir algo original...y cuando los niños llegan a ser adultos, la mayoría han perdido esa capacidad, tienen miedo a equivocarse” . Aquest ho recolza amb una cita de Picasso “los niños nacen artistas, el problema es seguir siendo artistas al crecer”. I és aquesta pèrdua de creativitat en els xiquets quan creixen el què li preocupa a Robinson. I segons ell, aquest fet es causat per el sistema educatiu. Posa com a exemple una xiqueta que no podia concentrar-se a l'escola i sa mare volia medicar-la ja que pensava que tenia algun problema , mentre que en realitat necessitava fer dansa, i quan el metge li ho va dir, va portar a la filla a l'acadèmia i aquesta va arribar a ser famosa i multi-millonària. Per sort, va poder desenvolupar el seu talent.

   Tot això es pot analitzar des de temps anteriors, on el Sistema Educatiu va nàixer per a omplir les necessitats de la industrialització. La Jerarquia del Sistema Educatiu es basava en:

  1. Les matèries més útils per al treball són més importants. Cosa que estava molt allunyat del xiquet. Per exemple, a una xiqueta que li agrada ballar, doncs li deien “ no vas a treballar fent això, et moriràs de fam” ( la típica frase).
  2. L’habilitat acadèmica que ha arribat a dominar la nostra visió de la intel·ligència. Perquè les universitats van designar el sistema a la seua imatge. I amb això podem dir que tota l’educació pública és un procés d’admissió universitària. Les conseqüències d’això són que persones brillants i talentoses amb certes coses pensen que no ho són.

Robinson compara la sobreexplotació que fem de la terra per buscar un recurs amb el S.I que explota la nostra ment per a un futur que no ens va a servir com a persones.

   Per tant, com a conclusió, Robinson ens diu que hem de repensar els principis fonamentals de l’educació en la que estem i usar la imaginació d’una manera intel·ligent per a evitar alguns dels escenaris esmentats i fixar-nos en les nostres capacitats creatives, que son les que realment tenen valor. Aleshores, feina del docent és educar l’ésser complet dels xiquets per a que puguen enfrontar el futur.

   Tot això ho podem relacionar amb l’EF, ja que com vam comentar en l’última classe, la creativitat és molt important i molt més eficaç per a la nostra persona. Com ja sabem  hi ha diversos estils d’ensenyança en ‘EF:


   A classe vam diferenciar , com a exemple, les sessions de dansa clàssica amb les de dansa contemporània, on en aquesta última predominava la creativitat. I vam debatre els aspectes positius que tenia la creativitat, i aquests no estan molt allunyats de les teories de Robinson. Per tant, com a resum d’aquest apartat, si parlem d’EF amb el plantejament de Ken, diríem que aquest opta per un estil d’ensenyança creativa i una sobrevaloració i importància a l’educació integral del xiquet.


   Doncs espere que us haja agradat aquesta entrada i que hagueu captat aquesta forma de veure l’educació. Ja us dic, aquest vídeo no te cap desperdici! J

martes, 16 de octubre de 2012

JOCS COOPERATIUS


JOC 1. EL JOC DE LES FORMES

Aquest és un bon joc per a un lloc ample, com el pati de l’escola o un descampat. A les "formes" pot jugar-se hores i és més entretingut quan més siguin.
Aquest joc consisteix en: tots els jugadors formen un sol equip que en un conjunt ha de construir alguna cosa en comú: una lletra, un nombre, una paraula, un animal, una figura, etc. Si el nombre de participants ho permet es tracta de construir aquesta forma entre tots. Es pot realitzar sobre el sòl. A mesura que adquirim pràctica podem proposar forma amb volums, amb els participants de peu, asseguts o uns damunt dels altres.
Un exemple fàcil: si som quatre, podem formar el número 77 sense grans dificultats.
Usant amb imaginació braços i cames es poden representar formes difícils. Si disposem d'un lloc elevat podem fotografiar les formes i també obtenir bons retrats de grup
que ens serviran al professorat per realitzar la reflexió o també com a record. 

JOC 2. CÈRCOLS MUSICALS

El joc consisteix en no eixir-se’n del cèrcol i intentar que el major nombre de participants entren dins d'un mateix. El seu objectiu és introduir la idea de cooperació, mitjançant la coordinació de moviments.
El joc consistix en; primer es formen grups de 10. Per començar a jugar els participants s'agruparan per parelles, col·locant-se cadascuna d'elles dins d'un cèrcol. Cada membre del grup subjecta una part del cèrcol i, mentre sona la música, balla per l'habitació mantenint-se dins d’ell. Cada vegada que la música deixa de sentir-se, els jugadors de dos cèrcols diferents formaran equip, col·locant-se junts a l'interior dels matixos (un damunt de l'un altre funcionen com un solament).
El joc continua fins que la major nombre possible de participants estiguin dins de l'únic cèrcol. És important que existeixi una coordinació de moviments entre les persones que estan dins d'un mateix cèrcol a l'hora de moure's, no només per la idea de cooperació sinó pel domini del propi cos.
El joc el podem variar per exemple: mantenir els cèrcols quiets en el sòl: Els participants ballen al voltant d'ells, botant dins quan la música para. Abans que la música comence a sonar s'eliminarà un  i tots els jugadors col·laboraran perquè almenys una part de cadascun d'ells estiga dins dels cèrcols que queden.
Es pot jugar també amb cadires: Es comença amb tantes cadires com a persones. Les cadires estaran disposades en cercle i la gent correrà al voltant. A cada silenci musical s'aniran retirant cadires, intentant aconseguir acabar tot el grup assegut en una sola cadira és paregut al joc de les cadires però amb la cooperació.

JOC 3. APAGAFOCS

Per aquest joc, formarem dos grups o quatre, segons el nombre d’alumnes en la classe. Es marca un camp al terra d’uns 5x5 metres i dins d’ell es col·loquen per separat uns cèrcols al terra. Com organitzem el joc? De cinc a vuit persones es col·locaran dins dels cèrcols i els altres, també de cinc a vuit persones fora. Els de dins dels cercles tenen una pilota que és l’aigua i han d’intentar apagar al foc que són els alumnes de fora que entren dins del quadre i corren per no ser tocats. Els de dins han de tirar des del cèrcol i s’han de passar la pilota.
Per fer el joc més emocionant i ací entra el component competitiu es pot cronometrar a ambdós equips per veure qui empre menys temps per apagar el foc.


JOC. 4  EL DRAC

Es dividix la classe en grups de vuit o deu persones. Aquestes persones s’agafen per la cintura i formen un drac. El “cap” del drac, és a dir, el primer de la filera, ha d’intentar tocar la “cua” de l’animal, és a dir, l’últim company. El “cos”, que correspon a la resta de nens que hi ha al mig, ha d’ajudar la cua a escapar. La dificultat del joc és que no es pot desfer el drac.

WEBS INTERESANTS


En aquesta trobem diferents pàgines web on podem trobar informació sobre diferents aspectes de l'Educació Física.


A aquesta web que es personal d'una professora d'Educació Física podem trobar recursos per a les classes d'aquesta assignatura. Però també, per a fomentar l'esport fora de l'escola trobem sugerències de rutes en bicicleta o senderisme. I no només açò, també pàgines relacionades amb aquest món, noticies de premsa...


Aquesta web és d'un col·legi però ens pot donar idees sobre com podem fer sessions d'Educació Física i com podem apropar-la als alumnes, per això està prou completa ja que té diferents apartats segons qui ho llija, és a dir, segons sigam alumnes, professors, pares...


Es una pàgina personal d'un professor d'aquesta matèria on recopila informació sobre l'esport i  l'educació Física.


L'intenció d'aquest lloc es juntar les pàgines personals, portals i blogs dels docents d'Educació Física.


Ací es poden trobar jocs, esports... però també enllaços a periòdics, federacions...


Ací hi han diversos enllaços a pàgines webs relacionades amb l'Educació Física i els esports.


Podem trobar ací, aspectes de l'Educació Física a l'ensenyança primària.


Dins d'aquesta pàgina trobem jocs i recursos educatius, documents, imagens...


Es una web personal on l'autor reflexiona sobre alguns temes interesants relacionats amb aquesta assignatura com per exemple, la visió d'alguns pares sobre ella. O noticies sobre congresos, per exemple.


Podem trobar informació tant de salud com d'esports.


Dins de la pàgina de la Facultad de CC. de la Educación y el Deporte de Vigo trobem aquest blog on hi han noticies sobre esports.


En aquesta web trobem diferents propostes per a fer a les classes d'Educació Física.

HABILITATS MOTRIUS


Per habilitat motriu entenem la competència (grau d'èxit de les finalitats proposades) de un subjecte en front d'un objectiu donat, acceptant que, per a la consecució d'aquest objectiu, la generació de respostes motores, el moviment, exercix un paper fonamental.

Dins de les habilitats motrius trobem les habilitats motrius bàsiques que són aquelles accions motrius que apareixen de mode filogenètic en l'evolució humana i troben un suport per al seu desenvolupament en les habilitats perceptives, i evolucionen conjuntament. Per a que les activitats motrius puguen ser bàsiques han  de ser comunes a tots els individus, deuen permetre la supervivència i han de ser fondament de aprenentatges motrius i han d'estar relacionades amb l'equilibri i la coordinació. Com poden ser girs, salts o desplaçaments.

A continuació proposem un joc per a cada habilitat motriu bàsica:

-          GIRS: es podria fer el joc del “pilla pilla” fent que quan t’agafa el que paga, deus donar una tombarella.




                                   
-          SALTS: es podria fer un circuit on es deuen superar obstacles cada volta amb un tipus de salt diferent, per exemple, de costat, amb un únic peu, amb els peus junts, en parelles...



-          DESPLAÇAMENTS: es podria fer un joc on depenent del nombre de xiulits que faja el professor o la professora deuen anar d’una forma de desplaçament o d’una altra, per ejemple, un xiulit a marxa, dos reptant, tres a quatre potes...



-          LLANÇAMENTS/RECEPCIONS: es podria jugar posant-se en un cercle tota la classe i passar-se diferents objectes entre ells. El que es deu aconseguir es que no caiga ningun objecte a terra i que ningun alumne tinga alhora dos objectes, ja que es descalificaria.



Referències: